La Marina ja havia fet els vint-i-cinc i inquieta com era, sentia la necessitat de volar del niu. No tenia una feina gaire estable, però el monitoratge i altres coses esporàdiques li van permetre, junt amb dues companyes, en situació similar, prendre la decisió.
El pis que van llogar era antic i no gaire ben conservat, però amb la repintada que hi van fer i les coses que hi van posar, de seguida se’l van fer seu.
Molt contenta va recollir coses de casa els pares, altres les va deixar perque la seva cambra sempre seria seva, com ho havia estat tants anys. En mig de tot l’enrenou de la recollida va tenir un moment nostàlgic i li va demanar a la mare on podia trobar aquella bosseta de quadrets blancs i vermells on portava el berenar a l’escola; se la volia endur per guardar no se sap què, potser li serviria de lligam amb la infantesa.
Després de remenar l’armari, la mare la va localitzar en un racó i va tenir la pensada que aquella bosseta seria alguna cosa més.
En el nou pis, la Marina va començar a endreçar tot allò que s’havia endut i quan li va arribar el torn a l’objecte reclamat, va tenir una bona sorpresa. La mare li havia posat dins alguns objectes perque li recordessin el seu recorregut vital. Hi va trobar: Un petit peüc blanc de llana molt suau, una fotografia dels avis; un rull de cabell finet i una mica ros; un anell de la mare molt “hippy” que es posava d’amagat quan era adolescent i una matrícula del primer curs d’Humanitats a la Universitat.
Aquells objectes eren, sens dubte, un curt relat de la seva vida.
Anna Mª Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada