Afrodita

Els deus de l’Olimp amb la seva alenada fan lliscar Afrodita, la Venus romana, sobre les aigües de la Mediterrània, dempeus enmig de la mareperla, amb un pèl de pudor i una nuesa sensual.La pintura no escatima simbolismes, els replecs de la petxina, imatge d’erotisme, les anemones evocadores de la brisa, de les olors, els déus portadors del desig sexual i del plaer, el mantell florit que espera embolcallar la deessa com al·legoria de la primavera, les roses de la cintura que per nosaltres representen la cultura i el renaixement i no hi podia faltar la planta sagrada d’Afrodita, la murtra, símbol de l’amor durable, de l’amor etern.

Rosa Bruguera - Desembre 2010