Era un jove molt aficionat a fer teatre. La Passió, especialment, la portava al fons del cor. S’embadalia contemplant l’actuació del seus companys a l’escenari. Una figura l’atreia fortament, el paper de Judes molt ben interpretat de feia una colla d’anys pel Gregori, un home que ratllava la seixantena. “Si jo un dia pogués fer el Judes!”. “Si fins ho somnio..” es deia.
Un dia el Gregori el va convidar al seu obrador de sabater per parlar de Passió. Una gran alegria per al Ramon.
Dins la llarga conversa el veterà actor li va anunciar que tenia un petit regal per a ell, de part seva i dels dirigents de la Passió.
Li va allargar una petita bossa de pell lligada amb un cordó. Al Ramon li recordà de seguida la bossa de Judes però no va entendre la oportunitat del detall : les dimensions petites i el poc pes li feren pensar que la bossa era buida i que no allotjava la reproducció de les 30 monedes.
L’obrí i tanmateix semblava buida. Només hi va trobar un paperet i s’afanyà a llegir-lo. Deia: “Ramon, l’Equip de Direcció de la Passió d’Olesa t’hem assignat el paper de Judes per 10 temporades”.
Josep Quer
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada