És tan menut el meu nadó,
lliure i feliç dins del seu niu,
cofoi espera, mentre somriu...
Mans entreobertes jugant al vent,
tendra mirada que es va perdent...
Tot és perfecte, ni un sol bri es mou,
fins la natura li obre el seu món...
Ses ulls s’acluquen tan innocents
que els somnis neixen plàcidament...
Dorm i reposa, reposa i dorm,
ta mare vetlla ton dolç repòs...
A la non nona, a la non non,
a la non noneta ssssss...
El nen ja dorm!
Lluïsa Guardiola
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada