MENTRE LA MAINADA VIVIEM POC O MOLT PROTEGITS AL JARDÍ DE LA INFANTESA , BE ENS ADONAVEM A TRAVES DE LES CLARIANES O D’ESQUERDES, DE LA LLUITA TENAÇ I DIFICIL QUE MOLTA GENT DUIA A TERME ..............
A casa teníem una botiga de comestibles que estava oberta cada dia, no es tancava la porta ni per anar a dinar, sols es tancava els vespres i els diumenges i dies festius a la tarda. El pare es passava el dia amunt i avall, s’encarregava d’anar a buscar els queviures, era també l’encarregat del galliner i de fer les gestions oficials. La mare era l’encarregada d’estar a darrere del taulell i organitzar la casa i la botiga. La única estona en que era possible reunir-nos tota la família era a l’hora de sopar,era el moment en que es parlava del que havíem fet durant el dia .Després de sopar ens repassaven els deures i mentre la mare rentava els plats , el pare posava radio Pirenaica o la B.B.C. per obtenir informació real del que passava al nostre país. A nosaltres, perquè ens entretinguéssim ens deixaven enganxar el cupons del raccionament. Els enganxàvem amb una pega que feia la mare amb aigua i farina.
Quan la mare acabava de rentar els plats, era l’hora d’anar a dormir la canalla.
Carme Gonzàlez
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada