“Mentre la mainada vivíem, poc o molt, protegits, al jardí de la infantesa, bé ens adonàvem a través de clarianes i esquerdes de la lluita tenaç i difícil que molta gent gran duia a terme”. El pare treballava tot el dia al taller d’escenografia; sempre tornava tard i molt cansat i es planyia de tanta feina per un sou tan minso, però amagava en el fons del seu cor com li agradava i l’omplia de satisfacció aquella feina. Recordo que era festa grossa quan, de tant en tant, li donaven entrades per anar al teatre i podíem veure en el seu ambient el resultat del seu treball.
La mare, dona de gran empenta, compartia amb l’àvia les feines de la casa, alhora que cosia aquells vestits, que a mi m’agradaven tant, per aquelles senyores tan elegants i amables que sempre em parlaven en català i que vivien a la Rambla de Catalunya en unes cases molt boniques. L’economia familiar era precària i calia molt esforç per mantenir la família.
Per altre banda, entre les dones del veïnat hi havia una gran solidaritat i 
sempre s’ajudaven i s’avisaven si en alguna botiga del barri, es podia trobar alguna cosa de menjar a bon preu; compartien les estones de les llargues cues per comprar una carn vermella que venia de l’Argentina, llegums o oli i alguns cops petroli per encendre una estufa que feia una pudor insuportable i que encara em sembla ensumar.
Anna Mª Mora
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada