SALVAT

Ex. 30

Si tingués un vaixell m’enduria les noies,

si volien tornar deixarien llurs cors:

i en faria fanals

                       per a prendre’n de nous.

Joan Salvat-Papasseit La gesta dels estels

En cert sentit, però, jo retrobava el meu estimat Salvat en aquell port, instal·lat en corbetes estàtiques, inamovibles, sempre tocant el mar, però només podent lliurar-s’hi amb la imaginació i amb la visió constant del tràfec dels altres vaixells, que aquests sí, endinsant-se mar enllà li obrien aventures impensables. Vull dir que me l’imaginava en el marc dels seus jocs d’infant, de la seva creixença d’adolescent: primer atrapat en un asil, bressat per les aigües del moll, després bastint tot un món paral·lel de mariners i corsaris, on devia córrer atrapant els cors que li oferien les estimades per fer-ne fanals que posessin llum a tanta grisor.

                                           Maria Àngels Escolà