Les estimo, em fan companyia, les miro i les remiro, és un recull dels meus éssers estimadíssims.
Els estenc sobre la taula, imagino que es mouen, parlen, canten, són feliços i m’abracen. Quantes coses varen passar que jo no vaig viure?
És xocant. Tant, que no tornaran. Però m’acompanyen, intento ser real i qualsevol moment és bo per somriure a les fotografies. És un costum festiu ple d’amor.
Trini Guilera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada