Davant meu, aquella capsa que guarda per a mí tot un tresor. Obro a l'atzar un embolcall i descobreixo aquelles puntes ovalades de filigrana riquíssima, que dia darrera dia unes mans hàbils han teixit.
Em varen costar molt de trobar. Els contorns de l'habitació s'esborren, apareixen uns altres que retornen a la memòria aquell viatge, quiet, visió il·luminada ple de colors que em transporten a un país de conte. Cases com palauets de princeses, un canal el travessa vorejat de sal.
Rosa Aguaron
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada