Mil·lenaris rocams, d’Hèrcules en sou fills, sarcòfag de gegants, faules de mitjanit,
històriques memòries, cròniques del passat,
pinacles que us alceu de núvols abraçats.
Impactants aguanteu, entre boires i vents,
mirant el món petit jaient als vostres peus.
Guardeu en vostres cims ingents penya-segats,
arrecerant ocells, en els nius acimats.
Oh roques gegantines que ens féu perdre l’alè,
pugem al pic més alt, baixem profunds avencs,
sentim l’emoció del temps immaterial
i entrem, un xic potser, a l’etern immortal.
març 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada