Obro, a l’atzar, una de les carpetes: ja no sóc a Badalona, els contorns del meu pis s’esborren, n’esguardo uns altres, em sembla que sóc volant damunt la Capadòcia.
El sol, tot just llevat, va fonent les ombres i els replecs de les muntanyes van prenent color: del rosa al grana…
Allà baix, el verd tendre de la vinya ens diu que aquí hi ha vida, que no som en un paisatge lunar.
El fred, dalt del globus, em fa pujar el coll i enfonsar el cap, però tot és massa meravellós per no fer altra cosa que mirar i empassar goludament tanta bellesa.
És un viatge quiet, una visió il·luminada pels colors del record.
Maria Àngels Escolà
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada