La maduresa es nota en totes les coses, fugen les hores i voldries aturar-les per treure’n tot el suc, però te n’adones que, inevitablement, el temps s’escola i ho fa amb pressa i ara, quan l’edat ajuda a veure i viure la pròpia vida de manera diferent pots, amb calma, recobrar el passat. És sorprenent comprovar com el record defuig les decepcions, els desenganys, la duresa de molts moments, per recordar-ne només els que es confonen amb les emocions viscudes, sigui el torbament del primer amor, l’excitació del que fou passatger, la passió i l’afecte del més vertader i els sentiments perdurables d’amistat. La vida és una constant, com el riu que segueix el seu curs, a voltes juganer i enriolat, d’altres arravatat i rampellut, suara assossegat i tranquil, però, inexorablement, avançant vers la mar.
abril 2011
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada