Profeta insignela llengua per bandera
que el temps no esquinça
Canta a la terra,
la pàtria irreductible,
febril quimera
Essència primera
n’és la llengua del poble
que el pas redreça
Feres salvatges
com lleons sedents de presa
contra ell udolen
Tot ho suporta
aligot en la tempesta
fort com un roure
Punyents ferides
record de tants ultratges
la mort s’emporta
La gent recorda
l’eximi cant del poeta
ja viu per sempre
Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada