Entre els records esgrogueïts com les làmines llargament exposades a la llum, ressalta la boca que es movia sense emetre cap so, cap so que jo pogués entendre, poc avesada com estava al soroll eixordador dels telers; em tapava les orelles, però no tenia prou ulls per mirar-ho tot: les bitlles que engolien el fil i s’engreixaven metòdicament fins que s’aturaven quan estaven plenes; els fils de l’ordit, ara amunt, ara avall, amb una rapidesa i una pulcritud que em meravellava i les 
llançadores que els travessaven tot formant la trama, però quan s’acabava o es trencava el fil de la bobina, aleshores la meva padrina corria d’un teler a l’altre i d’aquell a la bobinadora per nuar-los o reposar la bitlla dins la broca, o recuperar la llançadora perduda enmig de la selva de tots aquells fils. Rosa Bruguera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada