El món de Maria Àngels Anglada

Ex. 30



Si tingués un vaixell m’enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre’n de nous.

Joan Salvat-Papasseit: La gesta dels estels

En cert sentit, però, jo retrobava el meu estimat Salvat en aquell port, instal•lat en corbetes estàtiques, immòbils, sempre tocant el mar, però només podent lliurar-s’hi amb la imaginació i amb la visió constant del tràfec dels altres vaixells que - aquests sí! - endinsant-se mar enllà, li oferien aventures impensables. Vull dir que me l’imaginava en el marc dels seus jocs d’infant, de la seva creixença d’adolescent: primer atrapat en un asil, bressat per les aigües del moll, després bastint tot un món paral•lel de mariners i corsaris, on devia córrer atrapant els cors que li oferien les estimades per fer-ne fanals que posessin llum a tanta grisor.

M. Àngels Escolà