dijous, 26 de maig del 2011

NO EM DIC LAURA

Lluís Campdelacreu


Camines a palpentes,

orfe d'un somni,

t'afanyes a refer-lo.


Qui sap si pots compendre

la llavor útil,

que escampes en el sòl tendre.


Sol, entre un món de boires,

guardes la flama,

dels qui la varen perdre.




M. Àngels Escolà

dijous, 19 de maig del 2011

FRASES BONIQUES

 

(del llibre ARTEMÍSIA de MARIA ÀNGELS ANGLADA, que ens va regalar la Pilar ANGLADA, la seva germana).

"El bon temps està en el cor no en el dia"

El Mar, llenques de plata entre les oliveres.

L'Egeu amb un cel clar i una mar blavíssima, un blau net, intens, un blau de joiell.

Assenyalà el mar on brillaven els llums d'alguna barca que pescava a l'encesa.

Quan s'encenien quatre núvols sobre el mirall del mar.

La nit era serena, el cel tan ple d'estrelles i el firmament de l'illa com un miler de gesamins florits.

Les flors tapaven el mur de les petites cases, xeringuilles com les del jardí de la meva infantesa, però més atapaïdes, roses de tots colors, buganvíl.lees d'un vermell encés, geranis.

Entorn de la qual voleiaven, enlluernades, les falenes.

Un món que batega entre els colors, fet de llums i d'ombres.

Una expressió trista i vaga en els seus ulls verds i daurats.

Una força apassionada li feia brillar els ulls, li encenia el color, altrament més aviat pàl.lid, de les seves galtes.

Un rostre molt vell sense la flama dels ulls, fràgil i vulnerable.

Un fil lligava l'escultura i la música i m'ajudaria a interpretar-la.

El testos d'alfàbrega de la terrassa em defensarien dels mosquits.

Enraonava fluixet, el seu accent era deliciós. Pronunciava els mots pujant el to, com si cantés.

Els fets eren tan veritables i tan reals com la nit ni l'olor del bosc que entrava per les finestres obertes, com la suavitat dels seus cabells i la graciosa cantarella de la seva veu.

L'havia trobada maquíssim, amb la seva brusa blanca brodada i amb les mànegues amples com ales, els cabells recollits cap endalt, i unes arrecades d'or filigranat.

Llegir aquest llibre ha estat un goig tan gran, triaria, no només, aquestes frases boniques, sinó, moltes més.

La història de la ARTEMÍSIA emociona i et fa voler coneixer aquells llocs tan meravellosos que et fan oblidar la seva tristesa i melangia.

La Música, la Poesia, la Natura...

 

                                                            Teresa Demestre      

divendres, 13 de maig del 2011

Enyorança


Una enyorança, tan profunda com l’oceà que travessa, li fa evocar, en aquests primers dies de maig, els tot just recuperats Jocs Florals. Jacint Verdaguer hi havia participat i en la immensa solitud de la mar reviu, amb joia punyent, el lliurament dels premis, la flor natural, l’englantina, la viola...
Ara, sense planes ni serres, sense rierols ni torrentades, ni roures ni pollancres ni tórtores ni rossinyols, ell amb el seu enyor i l’aigua i el cel i aquella sentor sempre salada als llavis, sap que, allà a la pàtria, les niuades de poetes han salvat per sempre més els mots que el poble havia conservat i que ara, amb nova veu, retornen al seu poble.

Rosa Bruguera

dimecres, 11 de maig del 2011

Ex. 30



Si tingués un vaixell m’enduria les noies,
si volien tornar deixarien llurs cors:
i en faria fanals
per a prendre’n de nous.

Joan Salvat-Papasseit: La gesta dels estels


En cert sentit, però, jo retrobava el meu estimat Salvat en aquell port, instal•lat en corbetes estàtiques, immòbils, sempre tocant el mar, però només podent lliurar-s’hi amb la imaginació i amb la visió constant del tràfec dels altres vaixells que - aquests sí! - endinsant-se mar enllà, li oferien aventures impensables. Vull dir que me l’imaginava en el marc dels seus jocs d’infant, de la seva creixença d’adolescent: primer atrapat en un asil, bressat per les aigües del moll, després bastint tot un món paral•lel de mariners i corsaris, on devia córrer atrapant els cors que li oferien les estimades per fer-ne fanals que posessin llum a tanta grisor.


M. Àngels Escolà