VACANCES

SOS DEL REY CATÓLICO

A la fresca del matí, he tret el cap per la finestra de l’habitació del Parador de Sos del Rey Católico. El cel, esbarriat de núvols prims sense pretensions de pluja, ho amara tot d’una claror suau i tranquil·la.

Em corprèn el silenci d’aquest moment només torbat, de tant en tant, per la piuladissa d’alguns ocells que van i vénen dels nius arrecerats sota el ràfec d’una teulada, i, en la llunyania, per la remor somorta d’una màquina agrícola que quasi sona a sacrilegi.

Contemplo, en primer terme, el jardí esculpit a diferents nivells sobre la roca viva que llueix, en l’austera arbreda, un verd tendre tacat solament pel vermell de sang d’un prunus que en trenca la monotonia; a l’esquerra, un altre petit edifici de l’hotel ens ofereix la teulada coronada pels barrets de bruixa de quatre xemeneies que, al capvespre, en la incerta penombra, inviten a imaginar màgiques aventures i ens mostra, sense vergonya, les finestres, tènuement il·luminades, d’altres habitacions bategants de vides diverses. Més enllà, el paisatge, presidit per un turó proper, s’obre, a la dreta, a tota la gamma d’ocres que vesteixen el mosaic de camps segats i ens acompanya fins als grisos de la serra que retalla l’horitzó.

Sense pressa, privilegi de les vacances, assaboreixo el moment, i no sé per quin fil misteriós de la memòria em venen al pensament les primeres paraules de la novel·la “Viola d’amore” de la M. Àngels Anglada: “ La pell del record no és llisa ni tota igual. Hi ha setmanes senceres i mesos que amb prou feines han deixat un solc o han acolorit breument aquesta pell, com uns quants dies vora el mar, sota el sol d’estiu. N’hi ha d’altres, en canvi, de dies o d’instants, que l’han marcada com un tatuatge, per sempre.”

Sento que aquests dies a Sos poden ser dels que deixen empremta.

M. Teresa Aiguadé

6 d’agost de 2011