He vist en el bloc el bol de vidre que ens presenta la Dolors. Els diferents elements que l’omplen ens recorden, per la via de la insinuació, el llarg viatge que hem fet durant el curs a través de les obres de M. Àngels Anglada. Podria, simplement, haver escrit el nom dels llibres que hem llegit i tots hauríem tingut un flash de cada obra, però a la vista del bol de vidre el record és més subtil, més profund: cada element obre en nosaltres tot un món d’intuïcions i experiències, com una jove que cobreix l’esplendorosa nuesa amb un vel i afegeix a la seva bellesa la que imaginen els ulls que la contemplen.
Com podem oblidar la terra porpra, amarada de la sang dels innocents, que evoca el poeta armeni i que ens porta a reflexionar sobre la crueltat, la injustícia i l’abús de poder que a totes les èpoques han flagel·lat el nostre món? Però sobretot sempre tindrem present la capacitat humana de lluita i de superació i com l’amor ha estat el catalitzador de totes les forces interiors.
L’heura ens ha portat cap a la part més espiritual de la persona, a valorar les arrels personals i com a poble, a l’estimació de les arts i la cultura nostres i, per això, al respecte per a les que no són tan nostres.
La pedra amb el liquen és, ara per a nosaltres, el símbol d’una actitud presa davant la vida. La duresa del medi és vençuda per la perseverança i la humilitat de la planta. Tant de bo que nosaltres, com el liquen, sabéssim, amb sàvia intel·ligència, treure profit de les mínimes condicions favorables que tenim al nostre abast.
Jo crec que l’obra de M. Àngels Anglada no ha deixat ningú indiferent. Sota una aparença de senzillesa ha sotraguejat les nostres emocions fins a fer-nos vibrar al so de la seva música.
M. Teresa Aiguadé
13 de juliol de 2011
